Divendres 12 de novembre
UN VIATGE AL VOLTANT DEL COLÓS DELS ALPS
El Mont Blanc des del coll de la Balma
Tots aquells que, merescudament o no, ens hem anomenat alguna vegada a nosaltres mateixos “alpinistes” li devem molt a Horace-Bénédict de Saussure (1740 – 1799), el naturalista de Ginebra que va ajudar a descobrir a la comunitat científica de la segona meitat del segle XVIII la Vall de Chamonix i el massís del Mont Blanc, i, amb ells, el punt culminant dels Alps. Fou Saussure qui va oferir una recompensa per a aquell que obrís una via d’ascens al cim, la qual cosa aconseguiren J. Balmat i M.G. Paccard l’any 1786. L’any següent, Balmat duria a terme dues ascensions més, la segona de les quals acompanyat per Saussure i un grup de 18 guies de Chamonix. No cal dir que, des de llavors, i especialment des de finals del segle XIX, l’ascensió al Mont Blanc ha esdevingut un gran clàssic.
Cometrem un greu error si pensem que l’ascensió de Saussure fou tan “improvisada”, però, com les que, en ocasions i malauradament, es duen a terme als nostres dies. A l’edat de 20 anys, el 1760, va fer el primer viatge a la vall de Chamonix i, des de llavors, no parà d’acudir-hi amb gran freqüència. Així ho explica al seu llibre “Voyages dans les Alpes”. I fou ell, també, el primer que dugué a terme, fins a tres ocasions, el que ara coneixem com a Tour del Mont Blanc. Sens dubte, la familiarització amb tots els vessants del massís que un tresc com aquest ofereix li permeté, a Saussure, analitzar amb profunditat les possibilitats d’èxit d’una ascensió al cim.
Amb uns objectius menys ambiciosos, un grup d’alpinistes – després de fer aquesta ruta creiem que ens hem guanyat el qualificatiu – del GREC, Club Excursionista de la Cerdanya, decidí la primavera d’enguany dur a terme el TMB, nom amb el qual és conegut mundialment el Tour o Tresc del Mont Blanc. I cal dir, després de fer-lo, que la seva fama mundial és ben merescuda: perquè la diversitat de paisatges és magnífica, perquè ofereix unes vistes superbes del massís, tant pel vessant italià (molt abrupte) com pel vessant francès (les més clàssiques), perquè esportivament és molt completa, perquè els allotjaments i els habitants de les valls són extraordinàriament acollidors, perquè, en definitiva, hom només pot començar a conéixer un massís tan immens com aquest si el tresca a peu i a ritme de caminant.
